Història

Les primeres notícies que hi ha de Senan daten de l'any 1159, sota el senyoriu de Guerau de Granyena, la seva esposa Saurina i potser el seu germà Bernat de Granyena. El 1167, els senyors de Granyena cedeixen un terreny al monestir de Montserrat i tres anys després se'ls donà permís per bastir una església. S'esmentà directament el castell o torre de defensa.

A poc a poc Montserrat anà adquirint drets sobre Senan, fins que el 1244 n'obtingué el total domini, però alhora s'adonà de la dificultat d'administració a causa de la distància, i aquest va ser un dels motius pels quals Montserrat vengué l'any 1265 les seves possessions de Senan al Monestir de Poblet. A partir d'aleshores, la història del poble anà lligada a la del monestir cistercenc durant més de cinc segles.

Tal i com succeeix a la resta del Principat durant el s. XVIII, Senan experimenta una notable recuperació econòmica i demogràfica.

El segle XIX, que començà amb un fort impuls, va ser una època de conflictes socials, vinculats a les guerres carlines. Cal destacar l'acabament del domini de Poblet sobre la vila, per un decret de les Corts de Cadis de 1811. Les desamortitzacions de Madoz, com a la resta del país, van beneficiar, a Senan, unes quantes famílies benestants.